 |
29. Molts castells es van perdent.
Pobre país català!
Els francs porten regent:
Don Carles de Valois |
|
 |
0. Felip l'Ardit, amb croats,
van fer por als catalans.
Per Panissars, ben baldats,
van fugir alçant les mans. |
|
 |
31. Un cop rei, Alfons III
Menorca vol conquerir.
Cap allà se'n va el primer.
Guanya i Maó va bastir. |
|
 |
32. La guerra més fratricida
tingué lloc al Cap Orland.
Siracusa un rei n'oblida
i els germans van guerrejant. |
|
 |
33. Els guerrers cal fer lluitar:
per Andrònic contra el turc.
Roger de Flor els manarà
guanyant glòria de retruc. |
|
 |
34. Roger de Flor és envejat;
l'assassinaren els grecs.
La venjança catalana
donà molts morts i gemecs. |
|
 |
35. Al seu fill, que vol bandera,
Don Jaume digué amb esplai:
"Aqui tens nostra senyera,
no ha sigut vençuda mai" |
|
 |
36. Lucocisterna, la vall,
fou lloc d'una gran batalla,
Don Alfons perdé el cavall
i amb ajut fa revifalla. |
|
 |
37. El mil tres-cents vint-i-dos,
fou l'Esquadra Aragonesa
un instrument fabulós
i eficaç per gran empresa. |
|
 |
38. Guillem de Vinatea, jutge,
la reina Leonor va ofendre.
Alfons IV no se n'enutge:
a cort hi ha molt per aprendre |
|
 |
39. Molts àrabs passen l'estret.
Té por la cristiandat,
Pere, el del Punyalet,
guanya a vores del Salat. |
|
 |
40. Bandera de la Unió
alcen els aragonesos.
En Constança els fa fredor.
No volen ser-li sotmesos. |
|
 |
41. La Unió va ser vençuda,
les Corts van ser convocades.
Don Pere no té mesura:
moltes actes són cremades. |
|
 |
42. La guerra civil destrossa
el rei Pere d'Aragó.
Son germà encén guerra grossa
però mor en un racó. |
|
 |
43. Pere I de Castella
vol castigar Barcelona.
Amb sa força s'estavella
i fuig salvant sa corona. |
|
 |
44. Fou el mil tres-cents u mal any
pels jueus de Barcelona.
Molts morts per malvat afany
dels criminals d'una estona. |
|
 |
45. Joan I d'Aragó,
segons diuen els anals,
va ser un gran caçador
i va instaurar els Jocs Florals. |
|
 |
46. Martí l'Humà es va morir
deixant el tron en espera.
A Casp, sis van escollir
l'Infant Ferran d'Antequera.. |
|
 |
47. El rei elegit va jurar
el furs dels tres parlaments.
Comte d'Urgell no hi serà
quan cal fer els acataments |
|
 |
48. El Comte d'Urgell va fer
de Balaguer plaça forta.
El d'Antequera vingué
demostrant la seva força. |
|
 |
49. Els assetjats van tirant.
El rei té el cavall ferit,
la comtessa diu plorant:
el comte s'ha penedit. |
|
 |
50. "Barcelona rep tributs
del súbdit i del monarca",
Fivaller ho diu sens embuts
quan el sobirà es desmarca. |
|
 |
51. El nou rei Alfons V
consolida els seus dominis.
Bonifaci ho vol també
i es contenta amb els mínims. |
|
 |
52. A Xàtiva jeu tancat
el rebel Jaume d'Urgell.
El mataren d'amagat
els Infants germans del rei. |
|
 |
53. Víctima de l'infortuni,
Don Alfons cau presoner.
Mentre pren el desdejuni
amic del duc esdevé. |
|
 |
54. El bell Príncep de Viana,
a la mort del rei Alfons,
és veu regent de Navarra
i amb la reina hi ha raons. |
|
 |
55. Amb son pare tot va mal
i al calabós és tancat.
El defensen com formal
i es resol el disbarat. |
|
 |
56. Barcelona el rep fent festa
amb trompetes i amb timbals.
Pren la beguda funesta,
tot s'acaba en funerals. |
|
