 |
57. Amb el rei Joan II
hi ha nou rei pel Principat.
El descontent és pregon
i el català és maltractat. |
|
 |
58. Barcelona suportà
un setge dur de dotze anys.
A la fi, el sobirà
renuncià als seus paranys. |
|
 |
59. Els reis d'Aragó i Castella
es van unir en matrimoni,
essent aquesta parella,
els reis d'un gran territori. |
|
 |
60. Vingué la Inquisició.
Els jueus no batejats
fugiren en munió
vivint grans calamitats. |
|
|
61. En sortir d'un tribunal
el rei va ser agredit;
un noble atura el punyal
i el rei és tant sols ferit.. |
|
 |
62. Colom, el gran navegant,
retorna del seu viatge.
Retroba els reis Corts manant,
i els ret famós homenatge. |
|
 |
63. La remença pels pagesos
va portar moltes destrosses.
No volent ser-hi sotmesos,
van cremar pobles i coses. |
|
 |
64. Els Reis Catòlics anaren
en seguici a Perpinyà.
El Rosselló visitaren
i al poc temps se'n van anar. |
|
 |
65. El rei Felip el Formós
té pressa per ser monarca.
El seu sogre, neguitós,
se casa per ser jerarca |
|
 |
66. Carles I va jurar
els furs i les llibertats
del poble català.
I els fets van ser celebrats. |
|
 |
67. Se'n va lluny l'emperador.
Als regnes deixa regent.
Com hi ha revolució,
a València arriba gent. |
|
 |
68. A la guerra de Pavia
Francesc I és derrotat.
Com bona fama tenia,
el vençut fou ben tractat. |
|
 |
69. Carles I desitjà
ésser rebut com a comte,
Barcelona l'acceptà
i la ciutat deixà prompte. |
|
 |
70. Barbarroja, el corsari,
pels cristians és vençut.
Era un feroç adversari
aquell terrible barbut. |
|
 |
71. Una esquadra catalana
amb en Joan de Cardona,
salvà Malta cristiana
dels turcs saquejant la zona. |
|
 |
72. Gabriel de Cervelló,
cavaller valent i noble,
fou oblidat en presó
i morí a Constantinopla. |
|
 |
73. Aquella Esquadra Invencible
era en el mar perillosa.
Una tempesta terrible
va posar fi a l'orgullosa. |
|
 |
74. La Casa de la Ciutat
tenia formosa senyera.
Santa Eulàlia al brodat
que molt estimada n'era. |
|
 |
75. En Peret Rocaguinarda,
un camperol lladregot,
el nierro de l'espingarda
que es va tornar bon xicot. |
|
 |
76. Felip IV va decidir
anar a signar a Barcelona
i el virrei el va seguir.
Van marxar. Enhorabona! |
|
 |
77. Pels molts soldats castellans,
alemanys com irlandesos
i també napolitans,
als pobles eren ofesos. |
|
 |
78. La disbauxa dels soldats
mou la Diputació.
Tres missatgers enviats
van trobar-se a la presó. |
|
 |
79. Pel Corpus, els segadors
cercaven amos i feines.
Enfadats amb els senyors
varen fer sang amb llurs eines. |
|
 |
80. Els revoltats no paraven,
el virrei es veia en perill,
els segadors el mataren:
sols es va salvar el seu fill. |
|
 |
81. Quan les coses van maldades
els soldats foten el camp.
Com troben portes barrades,
Perpinyà va suar sang. |
|
 |
82. Montjuïc és assetjat
per les tropes castellanes.
L'assetjant fou derrotat
car va badar amb les escales. |
|
 |
83. Brezé, mariscal de França,
en nom de Lluís XIII,
signà tractat d'aliança
i el d'Olivares perdé. |
|
 |
84. Felip IV està enutjat.
És culpa del comte duc:
per la reina aconsellat
el va tractar com un ruc. |
|
