au.cat
Inici Una auca? Com es fa? Temes Darrera auca Enllaços Llibre d'or Contacte Mapa del lloc
foto foto

Actualització     Página : Temes » Auques de dates » Auca Hist˛ria de Catalunya » il·lustracions 4

Auca Hist˛ria de Catalunya (4/4)
Text 2008: Ramon Cuéllar i Sorribes
Basat en un text en prosa de Appel.les Mestres
"Hist˛ria de Catalunya" per Xocolata Juncosa 1925-36
Pßgina: 1 | 2 | 3 | 4 |
85
85. La soldadesca francesa
molestava el Rossellˇ.
Amb molts actes de vilesa
als catalans feien por.
86
86. Barcelona Ús assetjada
per una esquadra reial.
Quan estÓ ben afamada
diu: prou, la ciutat comtal!
87
87. Pel Tractat dels Pirineus
Catalunya fou tallada
de molts territoris seus.
La pau ben malaguanyada!
88
88. El Comte de Sant Germain
que coneix bÚ la muntanya
i Ús home intel.ligent,
mena molt bona campanya.
89
89. Per Massanet de Cabrenys
van passar tropes franceses.
Els miquelets, molt ferrenys,
defensen cases i terres.
90
90. La vila de PuigcerdÓ
va patir assetjament.
Quan l'Ónim ve a mancar
va rendir-se finalment.
91
91. La guerra aixafa Girona:
l'enemic Ús molt actiu.
Quan el poble se n'adona,
el francŔs Ús fugitiu.
92
92. Barcelona Ús bloquejada
per una esquadra imponent,
al temps que Ús bombardejada
a l'est, al nord i a ponent.
93
93. Barcelona va lluitant
i perdent els defensors.
Acaba capitulant
davant els assetjadors.
94
94. Felip V, el borbˇ,
de Montju´c s'apoderÓ.
El fet Ús font de furor
i un conseller van matar.
95
95. El rei Carles va prometre
a Catalunya molts guanys,
i en poc temps es va demetre
preferint els alemanys.
96
96. Per defensar Barcelona,
un bÓndol Ús publicat.
L'emociˇ fou pregona,
tot patriota Ús armat.
97
97. El poble cau poc a poc.
Rafael Casanova, al tard,
present en zona de foc,
Ús ferit al baluard.
98
98. Contra les tropes franceses
Catalunya anÓ a l'atac.
Hi haguÚ fortes escomeses
amb Don Ricardos al cap.
99
99. Un jovenot timbaler
tocant ferm el seu tambor,
esvera el camp foraster
i fa fugir un batallˇ.
100
100. El cap Alvarez de Castro,
manÓ no capitular.
Per Girona fou el desastre
i al final es rendirÓ.
101
101. Napoleˇ va perdent.
Comenša la reculada.
La penÝnsula amb sa gent
queda darrera baldada.
102
102. EmprŔn la guerra carlina
quan Espanya tÚ regent.
La sospita tot ho mina
i la maldat tot ho encÚn.
103
103. La regent ha de plegar.
Al seu lloc un general,
l'Espartero, vol guanyar
i als catalans va fer mal.
104
104. Fou la revoluciˇ
per la causa centralista.
Com no hi ha soluciˇ,
Catalunya estÓ ben trista.
105
105. Els generals fan la guerra
i voluntaris demanen.
Malgrat ser llunyana terra
cinc-cents catalans s'inflamen.
106
106. Amb l'Amadeu com a rei
les quintes sˇn abolides.
Molts exaltats fan la llei
quan foren cridats a files.
107
107. El rei Amadeu abdica.
La Rep˙blica s'imposa.
Tota autoritat claudica.
Aquell que mana s'exposa.
108
108. Carlins contra lliberals,
s'afusella el perdedor.
El Principat tÚ grans mals.
On Ús la soluciˇ?
109
109. MartÝnez Campos tÚ rang
de CapitÓ General.
Alguns caps de l'altre camp
va convocar en un hostal.
110
110. Arriben els atemptats.
En PallÓs, que Ús anarquista,
llenša bombes als soldats
en un complot extremista.
111
111. Els estudiants fan crits
amb molts: "visca Catalunya!"
Reben cops i hi ha ferits
i la llibertat s'allunya.
112
112. La monarquia no l'encerta,
hi ha fortes reaccions.
La rep˙blica Ús oferta
com a d'altres nacions.
« Tornar | Inici | Una auca? | Com es fa? | Temes | Darrera auca | Enllaços | Llibre d'or | Contacte | Mapa | Pujar | Següent »