 |
1. La barretina té fama
com capell del català.
El mateix que la sardana
és un símbol sobirà |
|
 |
2. Per fer l'equitació
es necessita el baster,
un cavall i afició,
un estable i el carrer. |
|
 |
3. Amb dogues de castanyer,
o de roure del millor,
fa carretells el boter
per donar al vi altre sabor. |
|
 |
4. La cadira és molt modesta,
com ho és la fusta i la boga.
Pel cadiraire és la festa.
La cadira està de moda. |
|
 |
5. Si convidada vols fer
no cal pas donar tabarra,
vés per carn al carnisser
o fas plat de botifarra. |
|
 |
6. L'automòbil fa soroll,
i pol·lució també.
Si no tens por del trontoll
compra cotxe al carreter. |
|
 |
7. Al carrer hi ha l'esmolet
que amb la mola roda el món,
cuida el tall del ganivet
i les eines de tothom. |
|
 |
8. L'espardenya és un calçat
fet per hàbils artesans,
com és bonic ha agradat,
sobretot als catalans. |
|
 |
9. Faixes de tots els colors:
negra, roja, groga o blava.
Peça de tradició
i la panxa ben lligada. |
|
 |
10. Amb ferros, foc vent i malls
el ferrer forja baranes,
ferradures pels cavalls
i ferrots per les tartanes. |
|
 |
11. Quan al poble hi ha la fira
el firaire obre parada.
Calces, mitjons a la tira
i la gent fa la xerrada. |
|
 |
12. Nostre pa de cada dia
el fa l'artesà flequer.
Pel qui vol pastisseria,
llavors, és el pastisser. |
|
 |
13. Per fer portes, el fuster;
pels mobles hi ha l'ebenista.
Per un altre menester
cal cercar un bon artista. |
|
 |
14. El molí vol cereal,
cereal de tota mena,
l'energia del mestral
i del moliner la pena. |
|
 |
15. Treballar de sol a sol
al camp, l'estable o als horts.
Rutina pel camperol
per trempar caràcters forts. |
|
 |
16. Si es vol casa de maons
cal demanar-ho al paleta,
que posarà els cabirons
per tenir la casa feta. |
|
 |
17. Per temps sec o temps mullat
amb xais i el gos per company,
el bon pastor surt al prat,
tots els dies que té l'any. |
|
 |
18. El peixater amb els esclops,
fa el reclam moltes vegades.
Ven calamars, musclos, pops,
sardines, lluç i arengades. |
|
 |
19. Tothom dorm, encara és nit,
tant per mestral com xaloc:
el pescador surt del llit
per provar la seva sort. |
|
 |
20. Fan goig tes puntes, puntaire,
un art de delicadesa,
tes mans i dits de dansaire
fan ornaments de princesa. |
|
 |
21. L'ordit muntat al teler
amb fils blancs o de color.
La llançadora, amb vaivé,
dona tela al teixidor. |
|
 |
22. Es produeix en un cantó,
es consumeix lluny o prop.
Es tragina: rocs, cotó,
gra, vi, farina o xarop. |
|
 |
23. Les verdures del mercat
són l'afer del verdulaire:
en caixons, tot ben posat,
per fer goig al rondinaire. |
|
 |
24. Molta feina, vinyater,
amb un treball ben feixuc:
a la vinya o al celler,
perquè el vi sigui begut. |
|
