|
1. No massa lluny de l'Arboç
molt a prop de Calafell,
es troba un castell molt vell
que va edificar un Pinós.
2. El castell d'un gran senyor,
un feudal bregós i brut,
el comte de Sisebut,
i a sa muller, Leonor.
3. Casilda, era sa germana,
i la mare na Mundeta,
i a una cosina coixeta
l'anomenaven Marianna.
4. Al seu cunyat, Sadurní,
i Caterina, a sa tia,
i a una néta, Rosalia,
i al fill major, Valentí.
5. Una nit fosca d'hivern,
una nit molt tenebrosa,
nit ombrívola, espantosa,
nit atroç com un infern,
6. Una nit freda i gelada,
una nit de gran foscor,
una nit tota amargor,
nit infausta i airejada.
7. En un bell gòtic saló
dormitava en Sisebut,
prop d'un llebrer sec i eixut
que roncava en un racó.
8. Amb uns grans espeternecs
fora d'allí el vent xiulava,
i sense parar tronava
tot el cel amb mil llampecs.
9. D'Arbeca un galant donzell
muntat a dalt d'un cavall
tot anant amunt i avall,
de nit arriba al castell.
10. La roba porta ben xopa
perquè del cel cau molta aigua
i com que no duu paraigua
ve el pobre fet una sopa!
11. Salta el fossat, salta el mur,
la poterna està tancada.
"No m'espera l'estimada,
m'haurà deixat a l'atur?
12. M'estima encara, em recorda?"
La resposta vé de pet,
rep a la testa un paquet
que és una escala de corda.
13. "Ah!...", diu pel cop contundent.
"Ah!... ", torna a dir més joiós.
"Ah!...", repeteix furiós.
"Ah!...", diu i així, fins a cent.
14. A la fi, grimpa i s'enfila
puja fins a la carena,
i als braços cau d'una nena,
la filla del comte, la Mila.
15. Que en un luxós camarí
introdueix l'estimat
i veient-lo tan mullat
l'eixuga amb el seu batí.
16. "Oh!, Sentet, el meu anhel.
El meu sol i únic amor,
el dels cabells color d'or,
el dels ulls blaus com el cel.
17. Què sents ? Diga-ho ben baixet.
No sents res al meu costat?
Què sents ? Sentet estimat."
I ell respon: "Tinc, molt de fred."
|
