 |
1. És com un brou casolà,
i un licor ben català. |
|
 |
2. Tres bisbes l'han batejat.
"Rata fiat" li han posat. |
|
 |
3. D'on ve l'etimologia
de la nostra Ratafia. |
|
 |
4. En llenguatge de veinat:
un aiguardent adobat. |
|
 |
5. Si vols ser ratafiaire
fes-ne, que no costa gaire. |
|
 |
6. Sembla que són les més velles
les receptes d'en Rosquelles. |
|
 |
7. Dona Francisca Pastells
ens ho diu sense cabdells : |
|
 |
8. Cinc litres d'alcohol bo
posats en un garrafó. |
|
 |
9. Amb herbes de bosc i prat,
fruits i espècies del mercat. |
|
 |
10. Poniol apreciat,
saüc, anís estrellat. |
|
 |
11. Fonoll, arrel de malví,
gengibre, clau, romaní. |
|
 |
12. L'orenga i la farigola,
la nepta, i remenderola. |
|
 |
13. Pela de llimona fina,
espígol i tarongina. |
|
 |
14. De marduix tot un brotet
i plantatge de l'estret. |
|
 |
15. Amb camamilla i canyella,
també menta, herba estrella. |
|
 |
16. I pela de nou tallada,
i un pessic de nou moscada. |
|
 |
17. No en cal pas un gros grapat;
no féssim un disbarat ! |
|
 |
18. Un i altre ingredient,
barrejat amb l'aiguardent, |
|
 |
19. … han d'estar a sol i serena
durant una quarantena. |
|
 |
20. Filtra això ben macerat
per guardar-ho embotellat. |
|
 |
21. I ja tens aquest licor
que arrenca de l'antigor. |
|
 |
22. A la sobretaula es beu,
a casa o a l'ateneu. |
|
 |
23. Acompanya'l amb les neules,
o millor les nostres teules. |
|
 |
24. Fins té virtuts remeieres,
la ratafia, de veres! |
|